AUCA: AL-AZRAQ

   Amb l'auca d'Al-Azraq tanquem el projecte: "Per les terres d'Al Azraq desenvolupat a l'aula PIM(1 ESO i 2 ESO) i a l'aula de PT. Aquest es va iniciar al curs 2015-16, dintre de l'"Ací i Ara" quan les muntanyes reclamaven ser mimades i ateses després de l'incendi de maig. Als cursos 2016-17 i 2017-18 vam continuar trepitjant les terres del Visir per conéixer bé el nostre territori.

   Vam llegir un llibre d'aventures que parlava de les llegendes lligades al personatge i vam fer els audiollibres. A la fi ens hem llençat a descobrir la veritat. Hem viatjat en el temps guiats pels llibres de Just Sellés: "El visir que somiava la Muntanya" i " Al-Azraq, El Blau". Hem llegit varies auques i hem treballat la creació de la nostra pròpia auca personal. 

   Divendres passat vam tenir la visita de Just Sellés que ens va comentar primer la seua experiència com escriptor i tot seguit els autors de l'auca vam intercanviar impressions... Senzillament ENTRANYABLE:

   Hem volgut ajudar a llevar la pols que enterboleix la figura del visir Al-Azraq. Ens hem preparat  fons i ací teniu el resultat.


MOSTRA D'IMATGES DE L'AUCA D'AL-AZRAQ:

   Làmines plastificades amb imatges i textos dels llibres de Just Sellés utilitzades per als tallers de moldejat amb fang (maqueta de la muntanya d'Ambra,amulets ibers, tauletes d'escriptura...).

 LA NOSTRA AUCA: 

   Té un sentit didàctic, les escenes es poden acolorir i a la fi s'adjunta un quadre de text i un marc d'imatge perquè tot aquell que la gaudeixca puga completar-la amb la seua pròpia interpretació.

ESPEREM QUE US AGRADE AQUEST TREBALL INÈDIT.

EIXIDA: ORIGEN DE PEGO 2-5-2018

   Recorrem el poble de la mà de Joan Morell, professor de l'IES ENRIC VALOR i viatgem en el temps remuntant els orígens del poble.

   Els orígens de la vila de Pego es daten als últims decennis  del segle XIII acabada de sufocar la revolta morisca de 1.276-77, que ací va tenir un focus important. Malgrat existir una carta de poblament al 1.279, la vila va començar a poblar-se definitivament en la segona carta pobla en 1.286. Els nous pobladors havien d'assentar-se en l'alqueria d'Uxola, antic nucli andalusí. Els agrimensors, encarregats de mesurar els carrers, van traçar els seus carrer rectes i  paral.lels.
   Ens aturem a una casa que, antigament, estava a les afores del poble. Les seues parets deixen al descobert la tècnica emprada en la construcció dels primers habitatges: pedra de riu i morter.

   Travessem la muralla i entrem al casc antic pel portal d'Oliva. Podem comprovar com era d'ampla la muralla(1'4m.), no tenia gaire alçada(uns 9m. aprox). Construïda en tapial de formigó amb reforços de rajola en els punts d'inflexió i en els angles de les torres. Les torres eren de planta quadrada, la distància entre elles era cinc vegades l'ample d'aquestes(4'70m). Als cantons les torres eren pentagonals amb la punta mirant cap a fora. A la fi de la guerra de Successió la muralla comptava  amb 16 torres, el perímetre murat era aproximadament de 515m i tenia forma hexagonal.

   Rodejant la vila corria el vall o fossat que completava l'aparell defensiu que feia de col.lector dels desaigües urbans, servint-se, per a tal fi, de les aigües de la font. Suposadament, durant un o dos dies al mes deixaven córrer l'aigua per la vall arrossegant els rebutjos i les brutícies llançades pels veïns, el carrer Vallet és en memòria d'aquest fossat. Cap a la segona meitat del s. XVII va perdre importància la muralla i es va començar a construir damunt.

   
   Seguint pel carrer major de la vila arribem a la capella de l'Eccehomo, abans era l'hospital, construïda en 1.757, moment en que traslladen l'hospital al carrer del mateix nom.
   

Piló per protegir les façanes del pas dels carros als cantons.

   Pego s'emmuralla per controlar a tot el que passava. El carrer major travessava la vila fins al portal del raval, en aquest carrer doncs estava l'hospital, els cups o tavernes, les carnisseries(que es van traslladar més tard fora de la muralla per l'olor), i els dos forns.
   

   En alguns cantons s'obrien andrones, carrerons estrets per arreplegar les aigües pluvials i vesar-les a la vall per mitjà d'una canalització que travessava la muralla.

   A l'encreuament del carrer major i del carrer que pujava des del portalet de l'horta s'obria la plaça. Esta era a penes un eixamplament del carrer enfront de la porta del sud. En ella confluïen els diferents estaments del poder local: l'església, les cases de la senyoria i la cort municipal. 

   Als peus del temple, allí on ara s'aixeca el campanar, existia en època medieval el cementeri parroquial o fossar de la vila que es va traslladar en el 1.700.

   Hi havia una porta més xicoteta a l'oest, el portalet de Sala, que encara es conserva avui en dia, per on s'accedia a l'horta, lloc amb fonts per a regar. Un ramal d'aigua travessava els horts després de passar el camí de Cocentaina, l'altre discorria paral.lel al camí de l'Atzúbia destinat a moure el molí del Curro.
   
   No queden restes andalusís evidents a la vila. Es va trobar uns restes, al centre de la vila, de soterrament humans a l'estil àrab, en posició fetal i orientant el cap a la Meca.

   El poble creix cap al sud, s'instal.len els mestres d'oficis, el barber, el sastre, el fuster i, més endavant un alfondec(hostal). Els ravals tenen un clar origen caminer, al camí d'Atzaneta. Atzaneta era altra alqueria musulmana a uns centenars de metres del raval. Front al gran creixement del raval del sud el ravalet del sud creix més pausadament. Ací, al nord sols hi ha algun alberg, camps de cultiu, l'ermita de Sant Miquel és la referència més característica d'aquest barri.
   
   Tot voltant el poble  existien quintanes i almàsseres, aquestes més nombroses al ponent, on hi havia aigua necessària en el procés de transformació de l'oliva, per separar l'oli de la morca.

   En 1.488 hi vivien cent vint-i-set propietaris al poble. La casa és el reflex de les persones que l'habiten i la família i la forma d'organització social actual deriven directament de les que va implantar la conquesta feudal en el nostre territori.

    Informació completada amb l'estudi de Javier Martí(Museu d'història de València): 
"La vila de Pego a les acaballes de l'edat mitjana".

GRÀCIES COMPANY JOAN MORELL PER TAN GRAN APORTACIÓ!!!